Evolució històrica
“Vaig creure que havia de dedicar-me al desenrotllament d’un projecte editorial, fruit de llarga meditació, encaminat a assegurar la continuïtat de la literatura catalana i de demostrar-ne la real i viva existència, l’any 1945.” Josep Maria Cruzet
Introducció
La Nit de Santa Llúcia es remunta l’any 1951, quan Josep Maria Cruzet, responsable de l’Editorial Selecta i fundador de la llibreria Catalònia, amb la col·laboració dels editors Aymà, van posar en marxa un certamen literari. La jornada anava més enllà dels dos premis que es lliuraven en aquella època a Catalunya: el Nadal i el Ciudad de Barcelona, tots dos per a obres en castellà.
L’objectiu d’aquesta festa era recuperar l’esperit de les nits literàries que es van donar en l’època de la Generalitat republicana i que anaven més enllà d’una festa estrictament literària ja que es convertien en un punt de reunió, d’aspiracions, d’il·lusions i de projectes de promoció i difusió de la llengua i cultura catalanes.
L’any 1947 els editors Aymà –pare i fill- van crear el premi Joanot Martorell de novel·la. Durant els primers tres anys de celebració la novel·la guanyadora no es va poder publicar. Va ser en aquell moment quan Josep Maria Cruzet, responsable de l’Editorial Selecta, va proposar als germans Aymà treballar conjuntament. Cruzet els va oferir tres coses: compartir el premi, la publicació de l’obra guanyadora a les dues editorials i la concessió pública del premi. Va ser a partir d’aquests acords que l’any 1951 va tenir lloc la primera celebració dedicada només a la concessió corresponent a la tercera convocatòria del premi Joanot Martorell. El premiat va ser Josep Pla.
Tot i les condicions desfavorables per a la projecció cultural i social de l’obra guanyadora aquella primera edició va representar la primera gran vetllada dedicada a la literatura catalana sota el franquisme.
Josep Maria Cruzet i els germans Aymà van ser els fundadors i promotors de la Nit de Santa Llúcia i els promotors durant deu anys, des de 1951 fins a l’any 1961. Amb el pas dels anys la gamma de premis es va anar ampliant.
L’any 1952 es va crear un nou premi (tot i que no es va adjudicar fins a l’any següent), l’Aedos de biografia, per a obres escrites en català i castellà. En els anys posteriors van aparèixer el Víctor Català de narracions, l’Óssa Menor de poesia, el premi de gènere musical anomenat Joventuts Musicals, el premi Josep Yxart d’assaig i el premi Santiago Rusiñol de novel·la humorística. És així com l’any 1956 ja existien 7 premis representatius de la cultura catalana.
Cronologia dels premis
El premi Óssa Menor de poesia va patir un parèntesi de dos anys (1956 i 1957). El 1958 torna a reaparèixer, i és un any després quan canvia de nom i és batejat com a premi Carles Riba, en honor al poeta mort el mateix any.
L’any 1960 s’aconsegueix augmentar les dotacions per a premis fins a les 180.000 pessetes, cosa que permet fer néixer el premi Sant Jordi de novel·la. Aquest nou premi provocarà la substitució del Joanot Martorell, cosa que generarà una important polèmica entre els partidaris d’un guardó i de l’altre. El nou premi, però, aconsegueix un gran èxit de participació des del primer moment, ja sigui per la dotació econòmica o per d’altres motius. La primera obra guardonada va ser Viure no és fàcil d’Enric Massó.
El naixement d’Òmnium Cultural l’any 1961 vincula la Nit de Santa Llúcia a aquesta entitat fins avui dia. És el mateix any que Josep M. Espinàs triomfa amb L’ahir serà demà en el Sant Jordi i aconsegueix ser l’escriptor més premiat de la Nit gràcies als anteriors premis Joanot Martorell, Víctor Català i una cinquena part de l’Yxart d’assaig. Un any després seria Manuel de Pedrolo qui repetiria l’èxit en guanyar el Sant Jordi.
A finals de l’any 1963 Òmnium Cultural entra en la clandestinitat per la suspensió governativa de què és objecte. Per aquest motiu els tríptics que anuncien la Nit de Santa Llúcia duen ratllades amb negre totes les referències als patrocinadors dels guardons. Malgrat tot, aquell mateix any neixen tres premis nous: el Folch i Torres de narrativa infantil, el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil i el Josep Maria de Sagarra de teatre. Aquest fet provocarà que la Nit de Santa Llúcia compti, durant la segona part dels anys seixanta, amb una mitjana d’entre 10 i 11 premis per edició, i que arribi als 14 premis del 1968. Aquesta és una de les etapes més glorioses de la festa, amb grans èxits d’assistència any rere any motivats pel creixement del catalanisme dels seixanta, i en part com a reacció a la situació de clandestinitat d’Òmnium Cultural.
A la fi d’aquesta dècada es decideix restringir la festa i es retiren, en un any, 8 premis de cop. En els darrers anys s’havia debatut molt sobre la magnitud de la festa i moltes veus havien criticat l’excés de premis de la Nit. Aquell mateix any també seria especial perquè va circular durant la nit una carta reclamant la signatura per exigir que la llengua catalana entrés en els plans d’estudi oficials.
L’any 1970 es converteix en una Nit de Santa Llúcia completament anormal a causa dels judicis de Burgos i de la tancada d’intel·lectuals a Montserrat, Òmnium Cultural decideix, per única vegada en tota la història, no fer el tradicional sopar i es comuniquen els guardonats a través dels mitjans de comunicació. De fet el sopar tampoc es recuperarà l’any següent ja que es prova un nou format de "cafè literari", que no funcionarà. El 1972, es tornarà al tradicional sopar, aquest cop, i per primera vegada, fora de Barcelona, a Tarragona.
El 1975 es commemora el 25è aniversari dels premis. La festa torna a Barcelona i es troba clarament marcada per la recent mort del general Franco. És la festa més multitudinària dels darrers temps amb prop de 4.000 persones que omplen la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc. Malgrat la recent mort del dictador i la transició política que va obrir, no serà fins a l’edició de 1980 que un president de la Generalitat serà present a la Nit.
En l’edició del 1984 se celebra el vint-i-cinquè aniversari del premi Sant Jordi amb una certa tensió. Es publica una llista reduïda de finalistes, cosa que augmenta les expectatives i obliga l’organització a crear una, fins aleshores inexistent, figura d’accèssit. Un dels dos que s’atorguen va a parar a Maria Antònia Oliver, que renuncia al premi. Olga Xirinacs és la vencedora del Sant Jordi, en aquesta polèmica edició, mentre que l’obra Pedra de tartera de Maria Barbal s’endu el Ruyra.
Un any després, el 1985, se celebra l’edició de la Nit de Santa Llúcia amb més premis de tota la història amb 15 guardons lliurats. Les novetats són el Salvador Espriu de poesia jove i l’Àngels Fàbregues per a treballs sobre l’animació d’activitats en el temps lliure.
En l’edició de 1988 la Nit de Santa Llúcia abandona per primer cop el Principat i se celebra a la Catalunya Nord. 2.000 persones omplen el Palau d’exposicions de la capital del Rosselló el dia que Agustí Alcoberro guanya el Sant Jordi i Jaume Subirana s’endu el premi Carles Riba, que cada cop té més obres presentades.
El 1991, té lloc una forta polèmica amb l’aleshores ministre de Cultura del Govern espanyol, Jordi Solé Tura. Òmnium Cultural es nega que formi part de la mesa presidencial de la festa, tot i que no se li nega la presència a l’acte. L’entitat afirma llavors que "la composició de la presidència és responsabilitat dels organitzadors" i no vol claudicar davant la voluntat del ministre espanyol, al qual recrimina la posició del seu ministeri envers la cultura catalana.
L’any 1999 se celebra el cinquantè aniversari de la nit de Santa Llúcia, la qual cosa confirma l’excel·lent moment de salut de la primera jornada literària de la cultura en català.
|
